LA MEMÒRIA DEMOCRÀTICA AVUI:
ACTUAR EN EL PRESENT PER TENIR UN FUTUR
Els
manifestos aprovats durant els darrers cinc anys en cadascuna de les nostres
trobades anuals expressaven la nostra preocupació per l’avenç de l’extrema
dreta i pel perill que això representava. Hi ressaltàvem el paper que la
Memòria havia de tenir en aquell escenari tan desolador que auguràvem: una
memòria democràtica i antifeixista. Avui, cinc anys després, la presència de
forces d’extrema dreta que defensen un discurs basat en l’odi i l’exclusió ja
no és una perspectiva indesitjable, sinó una realitat que sembla incontestable.
Hem de
reconèixer que, malgrat els nostres esforços, no hem obtingut els resultats que
esperàvem en la nostra tasca preventiva: no hem estat capaços de crear les
condicions necessàries per evitar l’avenç i la consolidació d’aquestes forces,
que representen tot allò que nosaltres defensem i amb què ens identifiquem; no
hem sabut transmetre al nostre entorn social el perill sobre el qual fa temps
que alertem.
La
formació de governs d’extrema dreta, o de governs en què aquesta participa de manera
essencial, ja és una realitat a Europa i en altres indrets del món. A Espanya,
les darreres eleccions autonòmiques han permès a Vox entrar als governs
autonòmics d’Extremadura, Aragó, Castella i Lleó i Andalusia, i aconseguir que
el PP assumís sense embuts les seves exigències més extremes, resumides en el
lema «prioritat nacional». D’altra banda, la crisi de Ceuta ha donat ales als
missatges racistes i xenòfobs, i s’ha convertit en un terreny especialment
propici per a la consolidació de les propostes ultres, defensades per Vox però
també pel PP, que propugnen saltar-se la llei i expulsar directament totes les
persones immigrades que van entrar al territori el passat 30 de juliol,
inclosos els infants i adolescents.
En aquest
context de deteriorament democràtic, ens preocupa especialment, com a militants
de la Memòria Democràtica, la decisió del Tribunal Suprem de privar del dret de
sufragi actiu un grup de persones espanyoles perquè considera que el seu origen
és espuri i presumeix que el seu vot podria donar suport al govern actual.
D’aquesta manera, es trepitgen els principis de veritat, justícia i reparació,
pilars fonamentals de les polítiques públiques de memòria. I és que el
revengisme de l’extrema dreta ha trobat en una part de la judicatura espanyola
la complicitat necessària per avançar en la seva agenda de desmantellament de
la Memòria Democràtica. La recent interlocutòria del Tribunal Suprem que suspèn
el dret de vot dels descendents de l’exili d’aquest estat és un autèntic
escàndol i posa de manifest que el poder judicial, tal com ja va fer durant la
Segona República, participa activament en la tasca de deslegitimació del govern
actual i de les polítiques que aquest intenta implementar, alineant-se amb la
dreta radical i l’extrema dreta en una operació que, en definitiva, qüestiona
la mateixa democràcia en promoure la sospita sobre el sistema electoral.
A França,
el panorama no és gaire més esperançador de cara a les pròximes eleccions
presidencials del 2027. L’amenaça que representa Marine Le Pen és més real que
mai i no es pot descartar la possibilitat que arribi a la presidència de la
República, amb tot el que això significaria no només per a França, sinó també
per a tota Europa. Però, més enllà d’aquesta possibilitat, la realitat és que
el RN ja governa en 60 ciutats i que les seves primeres mesures van consistir a
eliminar serveis socials i les ajudes econòmiques a aquelles associacions,
sindicats i altres organitzacions que els resulten incòmodes per aplicar les
seves polítiques excloents. A més, el president Macron està aplicant una política
repressiva contra l’estudiantat que es manifesta, coincident amb la que proposa
l’extrema dreta, cosa que no deixa de ser una victòria d’aquesta.
Com dèiem
a les Trobades de Villeneuve del 2023, les entitats memorialistes, cadascuna
d’elles i totes les persones que hi militem activament, som un dic de contenció
davant d’aquesta marea negra i fètida d’odi i exclusió; però també hem de ser
agents actius en la batalla per l’hegemonia cultural. Aquesta és la clau
del moment actual: ja no n’hi ha prou de situar-nos davant dels discursos
d’odi, d’insolidaritat i d’exclusió, tal com dèiem en el manifest aprovat a Pau
l’any passat, sinó que cal fer un pas endavant i participar activament en la construcció
d’una democràcia que no sigui merament representativa, sinó que es fonamenti en
la participació de totes les persones que en formen part, a partir de la
convicció compartida que som una societat plural, diversa, multicultural i
oberta a tothom, independentment del seu origen, orientació sexual, ideologia o
creences religioses. Això exigeix, més enllà de declaracions i denúncies, una
implicació activa en l’acció social i política que contribueixi a articular una
proposta positiva d’aprofundiment democràtic, basada en el respecte i la
tolerància, però també en la fermesa dels principis que han de servir de marc
per a la convivència.
La
reacció d’una part de la societat de l’Estat espanyol davant del desnonament de
Maricarmen, amb mobilitzacions i acampades que reclamen una actuació política
més valenta i decidida en defensa d’un dret tan fonamental com el d’accedir a
un habitatge digne, ha permès constatar que encara hi ha espai per a l’acció
política i que és possible sortir del marc narratiu que la dreta i l’extrema
dreta ens volen imposar, reduït a la identitat nacional i al perill de la
immigració. Això les obliga a enfrontar-se a la realitat d’una societat que
reclama solucions reals a problemes tangibles.
Les
entitats memorialistes de França i Espanya no ens podem conformar a ser una
mena de guardians de les essències democràtiques, sinó que hem de fer un pas
endavant i avançar en la construcció, juntament amb altres associacions i
organitzacions socials, sindicals o polítiques, d’un nou model social que
serveixi també com a espai de trobada per als nombrosos sectors socials que
s’enfronten a la marginació i la discriminació, no només pel seu origen, sinó
també per la seva situació econòmica, pel seu gènere, per la seva orientació
sexual o per les seves conviccions polítiques o religioses. El model democràtic
actual presenta mancances evidents i, si ens conformem a ser mers conservadors
del que hi ha, decebrem una bona part de la població que, per diversos motius,
se sent o es considera fora del sistema. D’aquesta manera, facilitarem que
l’extrema dreta li ofereixi un consol i una comprensió que, amb el temps,
descobrirà que no li resolen els problemes; però aleshores ja serà massa tard.
La
democràcia no és un eslògan ni una invocació mancada de contingut. Ha de ser
una manera de garantir la participació activa de totes les persones que
integren una societat complexa i plural, mitjançant el reconeixement i el
respecte dels seus drets, però, sobretot, assegurant que en puguin gaudir
plenament.
Per tot això, les entitats memorialistes reunides a
Pamplona, conscients dels reptes als quals ens enfrontem:
1.-
Reiterem la importància de les associacions memorialistes en les societats
actuals, ja que la Memòria constitueix un pilar indispensable per a la seva
salut democràtica. En aquest sentit:
1.1.- Ens
comprometem a actuar en el present per estendre la democràcia mitjançant
polítiques que tinguin els drets humans com a element irrenunciable i que
reconeguin la igualtat, la llibertat, la fraternitat i la sororitat com a
valors fonamentals.
1.2.- Reconeixem que hem de millorar la manera de comunicar-nos amb els
diversos agents que formen part del nostre context social i polític, de manera
que puguem transmetre més eficaçment el valor de la Memòria Democràtica en la
construcció d’espais oberts al diàleg, en què la polarització no hi tingui
cabuda.
1.3.- Apostem per una educació en què la Memòria Democràtica es transmeti a
les generacions més joves de manera que els proporcioni els coneixements
necessaris per prendre consciència de qui són i esdevenir ciutadans i
ciutadanes d’un món interconnectat, plural i divers.
1.4.- Som conscients que cal treballar per al relleu generacional de les
persones que integrem les associacions i organitzacions memorialistes, i que
hem d’afrontar les dificultats que la manca de finançament i d’altres recursos
comporta per al desenvolupament de la nostra tasca.
1.5.- Continuem reclamant el compliment de la Llei estatal de Memòria
Democràtica i de les normes autonòmiques vigents, a més de reivindicar la
recuperació d’aquelles lleis que han estat derogades pel PP i Vox, i la
retirada dels símbols del franquisme que, com el Monument als Caiguts de
Pamplona, no són enderrocats i es pretenen mantenir amb la intenció d’una
resignificació impossible.
Així
mateix, alertem sobre el perill de les anomenades lleis de concòrdia,
que, sota una retòrica de reconciliació, poden desdibuixar la responsabilitat
de la dictadura franquista i afeblir o fins i tot vulnerar els principis de
veritat, justícia, reparació i garanties de no-repetició, fet que constitueix
un risc per a la cultura democràtica.
2.- Denunciem l’atropellament que ha suposat la interlocutòria del Tribunal Suprem que priva del dret de sufragi una part de la ciutadania espanyola i reclamem a aquest tribunal que l’anul·li. Fem una crida a les institucions i a la societat en general perquè defensin, davant les instàncies que calgui, l’exercici d’aquest dret, que és inseparable del gaudi de la nacionalitat. No tolerarem el retorn a aquells temps en què hi havia ciutadans i ciutadanes de primera i de segona.
LA MEMORIA DEMOCRÁTICA HOY:
ACTUAR
EN EL PRESENTE PARA TENER UN FUTURO
Debemos reconocer que, a pesar de nuestros
esfuerzos, no hemos obtenido los resultados que esperábamos en nuestra acción
preventiva: no hemos sido capaces de crear las condiciones precisas para evitar
el avance y consolidación de esas fuerzas que representan todo lo opuesto a lo
que nosotros y nosotras defendemos; no hemos sabido comunicar a nuestro entorno
social el peligro del que hemos venido alertando.
En este marco de deterioro democrático, es
especialmente preocupante para nosotros y nosotras, como militantes de la Memoria
Democrática, la decisión del Tribunal Supremo de privar del derecho de sufragio
activo a un grupo de personas españolas porque su origen es, a su modo de ver,
espurio y presumen que ese voto puede ser de apoyo al actual gobierno. Se
pisotean, de ese modo, los principios de verdad, justicia y reparación, claves
de las políticas públicas de memoria. Y es que el revanchismo ultraderechista
ha encontrado en una parte de la judicatura española la complicidad necesaria
para avanzar en su agenda de desmantelamiento de la Memoria Democrática y el
reciente auto del Tribunal Supremo suspendiendo el derecho al voto a los y las
descendientes del exilio de este estado es un auténtico escándalo que pone de
manifiesto que el poder judicial, como ya hizo con la II República, está
participando activamente en la labor de deslegitimación del actual Gobierno y
las políticas que este trata de implementar, alineándose junto a la derecha
extrema y la extrema derecha en lo que, al final, es una impugnación de la
propia democracia al promover la sospecha sobre el sistema electoral.
Como decíamos en los Encuentros de Villeneuve
en 2023, las entidades memorialistas, todas y cada una de las personas que
militamos activamente en ellas, somos un dique de defensa frente a esa marea
negra y pestilente del odio y la exclusión; pero también debemos ser agentes
activos en la batalla por la hegemonía cultural. Esa es la clave actual; ya
no basta con situarnos frente a los discursos del odio, la insolidaridad y la
exclusión como decíamos en el manifiesto aprobado en Pau el año pasado, sino
que es preciso que demos un paso adelante, que participemos activamente en la
construcción de una democracia que no sea meramente representativa, sino que se
sustente en la participación de todos sus miembros a partir de la convicción
común de que somos una sociedad plural, diversa, multicultural y abierta a
todas las personas con independencia de su origen, orientación sexual,
ideología u opinión religiosa. Esto exige, más allá de declaraciones y
denuncias, la implicación activa en la actuación social y política que
contribuya a la articulación de una propuesta en positivo de profundización
democrática, basada en el respeto y la tolerancia, pero también en la firmeza
de los postulados que han de servir de marco para la convivencia.
Las entidades memorialistas de Francia y España
no podemos conformarnos con ser una especie de guardianes de las esencias
democráticas, sino que debemos dar un paso al frente y avanzar en la
construcción, junto con otras asociaciones y organizaciones sociales,
sindicales o políticas, de un modelo social nuevo que sirva de marco de
encuentro también para múltiples sectores sociales que se enfrentan a la
marginación y discriminación, no solo por su origen, sino también por su
situación económica, por su género, por su orientación sexual o por sus
convicciones políticas o religiosas. El actual modelo democrático tiene
carencias evidentes y si nos conformamos con ser meros conservadores de lo que
hay, estaremos desencantando a una buena parte de la población que por diversos
motivos se siente o se considera fuera del sistema, facilitando así que la ultraderecha
les ofrezca un consuelo y comprensión que, con el tiempo, descubrirán que no
les solucionará su problema; pero ya será demasiado tarde.
Por todo ello, las entidades memorialistas reunidas en Pamplona, conscientes de los retos a los que nos enfrentamos:
1.- Reiteramos la importancia que las
asociaciones memorialistas tienen en las sociedades actuales en cuanto que la Memoria
constituye un pilar indispensable para la salud democrática de las mismas y, en
ese sentido:
1.1.- Nos
comprometemos a actuar en el presente para extender la democracia a través de
políticas que tengan a los derechos humanos como elemento irrenunciable y que reconozcan
como valores fundamentales la igualdad, la libertad, la fraternidad y sororidad.
1.2.-
Reconocemos que tenemos que mejorar la forma de comunicarnos con los diversos
agentes que forman parte de nuestro contexto social y político, de manera que
podamos transmitir más eficazmente el valor de la Memoria Democrática en la
construcción de espacios abiertos al diálogo y en los que la polarización no
tenga cabida.
1.3.-
Apostamos por una educación en la que la Memoria Democrática se transmita a las
generaciones más jóvenes de forma que les dote del conocimiento necesario para
que adquieran conciencia de quiénes son y se conviertan en ciudadanos y
ciudadanas de un mundo interconectado, plural y diverso.
1.4.-
Somos conscientes de que es preciso trabajar en el relevo generacional de
quienes integramos las asociaciones y organizaciones memorialistas, y que hay
que afrontar las dificultades que la falta de financiación y de otros recursos
implican para el desempeño de nuestra labor.
1.5.-
Seguimos reclamando el cumplimiento de la Ley estatal de Memoria Democrática y
de las normas autonómicas vigentes, además de reivindicar la recuperación de
aquellas leyes que han sido derogadas por el PP y Vox, retirando los símbolos
del franquismo que, como el edificio de los Caídos de Pamplona, no son
derruidos y pretenden mantenerse con la intención de una resignificación
imposible.
Asimismo,
alertamos sobre el peligro de las denominadas leyes de concordia, que,
bajo una retórica de reconciliación, pueden desdibujar la responsabilidad de la
dictadura franquista y debilitar o incluso vulnerar los principios de verdad,
justicia, reparación y garantías de no repetición, constituyendo un riesgo para la cultura democrática.




